És una pregunta que ens fem i ens fan sovint , enmig de tot aquest camí encès. La resposta és tan senzilla com profunda .  Hi ha un foc dins nostre que crema i es mou , una força i un sentiment que no ens deixa parar . Un foc que neix de l'amor per la cultura, les nostres tradicions i de les nostres arrels . Un foc que neix i creix d'allò que ens van enssenyar i educar els nostres avis , pares i tiets i que no podem oblidar. Perquè renunciar-hi  seria traïr allò que som, sentim i d'on venim . 
No sempre és fàcil . Fa molts anys , algú ens va tancar la porta . Ens va fer creure que no erem suficients i que no teniem dret a somiar . Però amb el temps aprens , que si et tanquen portes , pots crear-ne i construïr-ne de noves . I aquests portes , les d'Estimaelfoc , sempre estaran obertes per tota la gent que vingun derrere i que comparteixin aquest mateix sentiment,  lluny d'egos , fronteres i protagonsimes. 
Fem el que fem perquè no volem demanar permís per existir , per viure , per  estimar ni per sentir allò que ens mou. I ho fem per tu . 
Fins on podem arribar? Potser la pregunta seria , fins on estàs disposat a cremar per allò que estimes ?  No tenim límits , perquè aquest foc és gran i cada dia creix i segueix creixent al costat de la nostra gent , i mentre cremi dins nostre , seguirem avançant , lluitant , construïnt i estimant amb i per vosaltres.
Estimaelfoc ❤️🔥